La identificació de teixits de polièster i niló es pot fer mitjançant unes quantes proves i observacions senzilles. Tots dos són fibres sintètiques, però tenen característiques diferents que poden ajudar a diferenciar-les:
1. Inspecció visual i tàctil
Polièster: El teixit de polièster sovint té un aspecte lleugerament brillant i una sensació llisa, gairebé relliscosa. Acostuma a ser menys elàstic que el niló i té una estructura més rígida. El polièster és generalment més propens a l'electricitat estàtica, que es pot sentir quan es manipula el teixit.
Niló: El teixit de niló sol tenir una textura més suau i sedosa en comparació amb el polièster. Acostuma a ser més brillant i elàstic, proporcionant una sensació més flexible. El niló també pot ser una mica més càlid al tacte, sobretot en comparació amb el polièster.
2. Prova d'absorció d'aigua
Polièster: Quan es col·loca a l'aigua, el teixit de polièster repel·leix l'aigua i s'asseca ràpidament. És hidròfob, és a dir, no absorbeix la humitat fàcilment.
Niló: El niló, en canvi, és lleugerament hidròfil, és a dir, pot absorbir una petita quantitat d'aigua. Quan està humit, el teixit de niló tendeix a retenir la humitat més temps que el polièster i s'asseca a un ritme més lent.
3. Prova de cremada
Polièster: Quan es crema, el polièster es fon i produeix una olor dolça i química. Les vores s'enduriran i formaran perles que es poden triturar en una pols fina. El polièster crema lentament i es pot extingir automàticament quan s'elimina la flama.
Niló: El niló es crema i es fon més ràpid que el polièster, produint una olor lleugera, cerosa o semblant a l'api. També forma perles dures quan es fon, que són més difícils d'aixafar en comparació amb les de polièster. La flama pot ser més intensa amb niló, i pot degotejar a mesura que es crema.
4. Prova d'estirament
Polièster: El teixit de polièster és menys elàstic i conserva bé la seva forma, fent-lo menys elàstic sota tensió. Tendeix a recuperar la seva forma original ràpidament després de ser estirat.
Niló: El teixit de niló és més elàstic i es pot estirar significativament. Proporciona una major flexibilitat i pot sentir-se més indulgent quan s'estira o s'estira.
5. Prova d'electricitat estàtica
Polièster: El polièster és més propens a l'acumulació estàtica a causa de la seva naturalesa com a fibra sintètica. Fregar el polièster contra si mateix o amb un altre material pot crear sons d'adherència estàtica o cruixent.
Niló: El niló també pot produir electricitat estàtica, però generalment és menys notable en comparació amb el polièster.
Resum
Mitjançant una combinació d'aquestes proves, podeu identificar amb més precisió si un teixit és de polièster o niló. Les diferències més evidents es troben en la sensació, la reacció a l'aigua i el comportament quan s'exposen a la flama. Per obtenir els resultats més definitius, realitzar una prova de cremada en un entorn controlat pot oferir una evidència clara basada en l'olor i el comportament de fusió.
