El niló també s'anomena poliamida en el fil de niló de fusió en calent, que s'utilitza principalment per a fibres sintètiques. El seu avantatge destacat és que la resistència a l'abrasió és 10 vegades superior a la d'altres fibres, 10 vegades superior a la del cotó i 20 vegades superior a la de la llana. Afegir algunes fibres de poliamida al teixit barrejat pot millorar considerablement la seva resistència a l'abrasió; quan s'estira al 3-6 per cent . Pot suportar desenes de milers de flexions sense trencar-se. El que vull explicar-vos avui és com es va descobrir el fil de niló de fusió en calent, producte de fibra química.
El 1930, s'ha trobat una petita pista de fil de niló de fusió en calent. La persona que va descobrir el fil de niló de fusió en calent va ser l'assistent d'un científic. Quan va fer l'experiment, va trobar el producte de reacció inusual de l'experiment.
L'any 1930, els ajudants de Carothers van descobrir que els polièsters alts obtinguts per la policondensació de diols i àcids dicarboxílics podien fondre filaments, com els malvaviscos, i fins i tot després de refredar-se, els filaments podien continuar estirant-se diverses vegades. Després del refredament i l'estirament, la força, l'elasticitat, la transparència i la brillantor de les fibres es milloren molt.
Les peculiars propietats d'aquest polièster els proporcionen una premissa que podria tenir un important valor comercial, permetent filar fibres a partir de polímers foss. Tanmateix, les investigacions en curs mostren que les fibres obtingudes a partir de polièster només tenen interès teòric. Com que l'alt polièster es fon per sota dels 100 graus, és particularment soluble en diversos dissolvents orgànics, però també és lleugerament estable a l'aigua, per la qual cosa no és adequat per a tèxtils.
